1904 · 1984

1904

Primers anys

Ricardo Cardona Mestre va nàixer a El Ballestar (La Pobla de Benifassà) el 22 de març de 1904.

1930

Estudis

Després de l’etapa escolar al seu poble, on el seu pare exercia de secretari municipal, als 13 anys va marxar a Castelló, on va ingressar en l’Institut General i Tècnic de Castelló i va cursar el Batxillerat fins a 1922. Després, va realitzar els estudis universitaris preparatoris a l’Escola de Comerç de Saragossa fins a 1927 i, posteriorment, a la Facultat de Medicina de la Universitat de València, on es va llicenciar en Medicina i Cirurgia en 1930.

1931

Veí d'Alcalà de Xivert

Finalitzada la carrera, els seus primers anys va exercir com a metge en la població turolense de Mirambel, però prompte es va instal·lar en Alcalà i, en 1932, se li va expedir el títol d’Inspector Municipal de Sanitat, convertint-se així en metge local, professió a la qual va dedicar la seua vida fins a la seua jubilació, durant quaranta anys de manera ininterrompuda.

La seua relació amb Alcalà de Xivert no va anar merament professional sinó que es va convertir en un veí més

1934

Matrimoni

En 1934, va contraure matrimoni amb Isabel Salvador Bosch. Isabel era la filla d’una família de gran reputació i d’influència econòmica en la localitat. Els seus pares, Constantino Salvador Sospedra i Isabel Bosch Sanz, eren comerciants i regentaven la botiga de “Teixits del País i Estrangers Constantino Salvador” amb direcció comercial en plaça del Mercat 16 i 17 i Carrer Sant Ferran número 2. Les dependències de la botiga es trobaven en la planta baixa de l’habitatge.

1935

Família

En 1935 va nàixer el seu únic fill, Ricardo Cardona Salvador, que amb els anys es va convertir en un famós empresari tèxtil.

1984

Mort

Va morir el 13 de gener de 1984, sent enterrat en el cementeri municipal. El dia del seu enterrament, l’església parroquial de Sant Joan Baptista es va omplir per complet de veïns que van voler acomiadar a aquest metge, amic i conseller, incloent-hi els membres de l’Ajuntament al complet, mostra de l’afecte que li professava tot el municipi.

Amb el pas dels anys, don Ricardo es va convertir en el metge que més temps va exercir la professió en el municipi, la qual cosa li va guanyar la confiança i afecte dels seus conveïns. Aquells que li van conéixer coincideixen en l’agraïment que li tenen pel tracte donat durant tota una vida. El metge no sols era respectat sinó també volgut pels veïns d’Alcalà i voltants; entre les seues qualitats destacaven la seua professionalitat, generositat i disposició: de dia, de nit o de matinada, sempre va tindre les portes de la consulta obertes per a tot aquell que ho necessitara, amb servei permanent de 24 hores al dia i amb les innombrables crides nocturnes al llarg de dècades.

També el doctor Cardona va estar sempre molt satisfet i agraït per eixe afecte mostrat pels seus conveïns, i no va dubtar a sacrificar possibilitats de millora professional i social millorant la seua situació en l’escalafó dels metges titulars per a així mantindre’s en el lloc sempre ací, on exercir la medicina local va ser la seua gran passió. Així, va tractar sempre als pacients tan bé com siga possible i amb gran interés, i va tractar de diagnosticar i tractar sempre amb la major diligència i cientificitat, tenint en compte que, en l’època, per a la medicina disposava d’escassos mitjans, per la qual cosa havia de “confiar en la sort, en les fórmules magistrals, d’escàs valor, i sobretot en les defenses del pacient”.

Ricardo va arribar a la població en l’època pre antibiòtica. En aquells primers 25 anys de professió, els metges no disposaven d’aparells per a un correcte diagnòstic, per la qual cosa els tractaments sovint resultaven ineficaços. Era desesperant diagnosticar a pacients sense saber si funcionaria o no la medicació, i en cas d’alta probabilitat de mort, el doctor no descansava de dia ni de nit. A això se sumava la falta d’aigua adequada, ja que aquesta era escassa i de baixa potabilitat, la qual cosa provocava epidèmies de tifus, paratifoidea, febres maltes, etc., amb una mortalitat entorn del 50% dels casos. Com a curiositat, Ricardo Cardona va ser el primer metge de la província a tractar la febre tifoidal amb cloromicetina en càpsules, amb gran resultat. En el cas dels xiquets, una altra de les malalties més generalitzades va ser el tracoma, que provocava ceguesa, arribant al 23% dels escolars segons va poder inspeccionar Cardona. Superada aquella etapa, disposant ja d’antibiòtics, quimioteràpics o laboratoris d’anàlisis, la professió va canviar radicalment, i amb l’obligatorietat de les vacunes per part de la Direcció General de Sanitat, el poble va anar adquirint en general una bona salut.

Don Ricardo també va ser un membre destacat dels estius en Alcossebre; tant era així que, en 1951, els seus estiuejants li van obsequiar amb un concorregut homenatge en un hotel de la zona. A més, després de la seua jubilació, va ser condecorat amb la Medalla d’Or Col·lectiva al Mèrit en el Treball en 1973. Si és que la jubilació havia acabat amb el seu servei, perquè en les seues pròpies paraules, si un estava bé de salut, “la vocació només s’extingeix amb la mort”.

Retalls de premsa